Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

11/04/11

Pedalant de dos en dos (Tàndems)

En Carles Soler, un ciclista emprenedor, m’havia convençut per assistir a una trobada de tàndems única a l’estat. I ja em tens un diumenge disposat a fer d’espelma entre tantes parelles ben avingudes.

Un tàndem és una bici en la que pot pedalar més d’una persona generant el doble de potència, però amb més pes i més pèrdua per fricció. En resum, baixant van més de pressa i pujant cal coordinar l’esforç. Un bon galimaties.

El del davant governa la direcció, els frens i el canvi de marxes, mentre que els del darrere pedalen. Per això el tàndem és el ciclisme dels invidents.

Tot i que el record mundial és un tàndem per a 40 ciclistes construït el 1984 a Austràlia, el més habitual és que en siguin dos...fins que arriba el tercer a la família, és clar.

A la trobada del Penedès hi ha vingut gent de tot Catalunya, de la Rioja, les Illes, Euskadi i també d’Aragó.

Les xifres de la trobada no són broma: 108 ciclistes en 54 tàndems, 8 organitzadors, dues motos i una furgoneta d’assistència. Entrepans i beguda a dojo i fins i tot una samarreta de regal.

Com que som en plena verema i ha plogut cal anar molt en compte amb la sorra que hi pugui haver. Si una cosa és difícil en un tàndem és el domini de la màquina, pel pes i l’envergadura.

Tot i que el pintor modernista Ramon Casas no va anar mai a una trobada de tàndems, si que va popularitzar aquestes bicis gràcies al quadre que va fer per decorar els Quatre Gats. Si us hi fixeu, a l’obra s’hi veu ell pedalant com un escarràs i el seu company, en Pere Romeu, amb l’esquena dreta. Això ha donat injustament mala fama al ciclista del darrera.

Al tàndems els entrepans també són per partida doble, o sigui que els de la Societat de Sant Jaume dels Domenys hauran tingut molta feina s sucar pa.

Cornudella, Lletger, Sant Marçal, la Múnia o la Bleda són petits llogarrets que veuen passar la insòlita corrua de bicis per parelles. Tornant cap a Sant Martí Sarroca ens preguntem perquè hi ha gent, com en Xavi i la Bruna, que escullen anar en bici de dos en dos.

Darrera un tàndem s’hi amaguen moltes històries: de solidaritat, d’amistat, de generositat...i també d’amor, com no.

 

carreteressecundaries_collserola_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

28/03/11

Andorra, el país inmens - Part 1

Amb 468 quilòmetres quadrats i 84 mil habitants, el principat d’Andorra és un dels sis micro estats d’Europa. Però la seva llarga història, de la fundació per Carlemany a la constitució com a estat democràtic, els seus 65 cims pirinencs de més de 2.500 metres d’alçada i l’abundant petja del romànic, fan de l’alta conca de la Valira un país ric i divers: immens.

El romànic és un tret fonamental en la història d’Andorra. Però més enllà de l’edat mitjana, com vivia la gent al principat abans de les botigues, el duralex, la casa del formatge i les pistes d’esquí?

Per conèixer l’Andorra ancestral que ha forjat el país modern d’avui anem a Casa Cristo, a Encamp, una de les set parròquies, municipis, en que es divideix el país, i la tercera més poblada, amb 8.800 habitants.

La casa és un edifici de tres plantes entre parets mitjaneres i és plena de petits detalls que ens explicaran la vida quotidiana i sense luxes d’una família pagesa.

Sorprèn l’afecció que hi ha als cotxes en un país tan petit i, per tant, amb pocs quilòmetres de carretera. Però si voleu veure des de la màquina de vapor Pinette, de 1855, fins un Ferrari de finals del segle XX, a més de motos i bicis de tots els temps, heu de venir a Andorra.

Pedalar, a Andorra, vol dir inexorablement pujar o baixar. Ara toca anar avall, per sort.

Andorra és l’únic esta del món on el català és l’idioma oficial, una particularitat que, durant el franquisme, va ser símbol de la resistència cultural.

Però el que realment simbolitza políticament la nació andorrana és la Casa de la Vall, seu, fins fa poc, del poder judicial i legislatiu.

 

El Consell General d’Andorra, el parlament hereu de la tradició i modernitzat per la constitució de 1993, aviat abandonarà l’edifici històric per traslladar-se a un de modern.

 

Però Andorra no s’acaba. Hi seguirem pedalant al pròxim programa.

carreteressecundaries_andorra_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

21/03/11

Igualada, la pell de la terra

L’ancestre comú de l’home i els grans micos, l’avi de la humanitat, estava en un abocador d’Hostalets de Pierola fins que el va trobar el paleontòleg Salvador Moyà. Els viatges al passat de vegades donen aquestes sorpreses. Anem a veure el primer català.

Quin significat te l’ús de la pell en la cultura mediterrània? A Igualada hi ha la resposta El Museu de la pell està repartit entre Cal Boyer, una fàbrica cotonera del segle XIX, i l’adoberia de Cal Granotes, del XVIII.

L’adob de la pell és una antiga activitat igualadina. Al segle XVIII va suposar l’obertura de la ciutat fora muralles i, en ser una feina molt artesanal, va crear molts llocs de treball i va fer créixer la ciutat.

L’any 1980 uns amics van construir-se un globus per fer una expedició per Àfrica. En onze mesos van volar des de Zanzibar al Zaire. Així va començar la història. Ja se sap que les noticies volen.

Sort que es dediquen a fer globus, perquè la carretera per arribar-hi és terrorífica.

El nucli de població de l‘any 1003 va donar peu a l’actual ciutat d’Igualada que, amb uns 40 mil habitants, s’estén a l’esquerra del petit riu Anoia. D’Igualada són en Jordi Savall, la Lloll Bertran o la Teresa Gimpera, poca broma.

El rec és l’element més representatiu de l’urbanisme igualadí. És una sèquia que va d’est a oest del nucli i que va vertebrar el barri industrial on es van instal·lar les adoberies. De l’ofici de blanquer ningú en sap tant com en Magí Puig, que hi va dedicar tota la vida laboral, i ara en recull la història.

Del Molí Nou al Molí de l’Abadia, al llarg de tres quilòmetres l’aigua de l’Anoia va forjar la industria local

 

Passeres, llosanes, gelosies, bagants, boixarreres,...l’arqueologia industrial configura un vocabulari que avui també ha desaparegut

 

 

carreteressecundaries_collserola_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

15/03/11

El somni del Poble Nou - Part 2

Ens hem quedat al Pobleu Nou, el barri de les utopies.

Passejo pel barri amb la Neus Martín Royo que m’ensenya que queda del vell i que hi ha de nou.

La Neus ha pintat el Poble Nou d’ahir i el d’avui amb el seu traç vigorós i somiador, a mig camí entre l’impressionisme de Monet i l’hiperrealisme d’Edwrad Hopper.

Per entendre el Poble Nou cal estar profundament enamorat del passat i creure que el futur sempre serà millor. La gent que va deixar la pell a les fàbriques, els anhels dels utòpics o les lluites sindicalistes van situar les bases del nou 22 arroba, del litoral recuperat o dels lofts de disseny... L’ahir i l’avui són una sola història.

Cap a 1840 Sant Martí va créixer cap al sud, en un sector que es va anomenar Taulat, Poble Nou o Icària. Quan va desaparèixer la fortificació de la Ciutadella i es va urbanitzar el carrer Sant Joan de Mata, el creixement del barri cap a la Plaça Prim, la Plata i la Rambla va ser definitiu.

Xavier Benguerel va situar el Poble Nou al mapa de la literatura. Ja l’any 36 amb ‘Suburbi’, però sobretot l’any 74 amb ‘Icària Icària’. Ara que els pobres tornen a ser tan pobres com els icarians de fa cent cinquanta anys, a Benguerel se l’hauria de llegir amb avidesa. Potser el somni d’una societat justa el trobarem en un llibre...

Per tots els lectors i espectadors que fan dels somnis d’un llibre la raó d’un demà viu i digne. El Poble Nou, al dia d’avui.

 

carreteressecundaries_collserola_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

08/03/11

El somni del Poble Nou - Part 1

Va ser la burgesia tèxtil qui va encarregar a Antonio Ginesi que els fes un cementiri com el de Pisa, exuberant i noble, damunt les restes destruïdes per Napoleó, del cementiri del segle XVIII.

El mausoleu central està dedicat a les víctimes de la febre groga, que el 1821 va causar més de 6000 morts.

Quan Dolça de Provença va venir a Catalunya per casar-se amb Ramon Berenguer la van seguir tot un estol de cavallers. Com que eren molts, el comte els concedí uns terrenys humits prop de la capella de Sant Martí. Naixia el Poble Nou.

Els provençals van fer pasturar el bestiar i van conrear l’incipient Poble Nou. Entre pagesos i pescadors, el lloc va viure una època de notable esplendor.

Passejar pel barri és resseguir la pell de la història del moviment obrer: fàbriques, lluites, però també somnis d’una vida millor. L’anhel d’una societat justa simbolitzat en la utopia d’Icària. La Barcelona d’avui comença a finals del segle XIX a la Rambla del Poble Nou.

Fidels als seus orígens humils, la gent del Poble Nou ha estat sempre generosa, solidària. I de fills il·lustres no li’n falten.

El Poble Nou d’avui reclama el passat mirant al futur. La pintora Neus Martín Royo és la narradora plàstica del somni d’Icària. Les seves arqueologies industrials són memòria viva per buscar noves utopies a cada paisatge que desapareix.

Jo vull un país com el Poble Nou. M’hi quedo, ja em vindreu a veure !

carreteressecundaries_collserola_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 1 de 8


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl