Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

15/03/10

Priorat, la vida entre vinyes 1

No és fàcil viure al Priorat. Una terra aspra, el domini dels cartoixans, la fil·loxera que els va arruïnar, els aiguats de 1994...cal estimar-se la terra per tirar endavant com fan els cooperativistes del Celler de Falset. En Xavier Domènech, el gerent, m’ho explicarà.

A primers de 1919 l’arquitecte Cèsar Martinell va anar a Falset requerit pel Sindicat Agrícola, necessitaven una bodega per la producció dels ceps americans que havien vençut la fil·loxera. Dos mesos després va tornar amb un projecte d’inspiració medieval i arcades parabòliques. La resta ho van fer els cooperativistes: van fer de paletes, de fusters i del que calgués. La primera premsada encara es va fer a l’aire lliure, no hi havia hagut temps de fer la teulada.

El vi fa sang i posa les cames a to, ja em caldrà, perquè he quedat per fer una volta amb la gent de la Penya Ciclista Priorat. I les carreteres no són pas gens planes aquí.

La pujada se les porta, i la colla tiba sense pietat. I és que, encara que no són molts habitants, el Priorat és terra d’afeccionats al ciclisme. Ells van ser els organitzadors dels campionats de Catalunya de ciclisme en ruta l’any 2009, i enguany una etapa de la Volta a Catalunya recorre tots els municipis de la comarca.

I encara que diguin allò que tots els ciclistes diuen sempre, que no estan en forma, jo arribo a Gratallops fent la goma.

Seguim la ruta per la Viella Baixa i la Vilella Alta camí d’Scala Dei, un trencacames entre vinyes i cellers.

Jo hauria continuat pedalant, però m’espera la Gemma Barceló per visitar les mines de Bellmunt, que ara són un museu, però que van ser font de riquesa fins 40 anys.

La Mina Eugènia va ser la més important per les dimensions i rendiment extractiu. Te 20 plantes subterrànies que baixen a 620 m de profunditat i un entramat de 14 Km de galeries.

Em podrien haver ensenyat el majestuós edifici modernista de la Casa de les Mines, on vivia el director i hi havia les oficines, però no, cap a sota terra a buscar plom.

Tindrà sortida aquesta carretera secundària sota terra? Podrem tornar a veure les vinyes del Priorat i a pedalar amb els col·legues de la Penya ciclista?

Jo no em perdria el pròxim programa. I si no surto d’aquí dins truqueu al 112, sisplau.

 

carreteressecundaries_reus_mapa
Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

01/03/10

Empordà, l’aigua és la vida

L'aigua és un element essencial en la història i la vida de l'Alt Empordà.

Però Sant Martí d’Empúries era molt vulnerable als atacs, i per això la capital del comptat es va traslladar a Castelló. El mar dona la vida i la treu.

Del primer assentament grec, 600 anys abans de Crist, fins la ciutat d’Empúries la platja i el camí costaner que hi porten van ser protagonistes dels Jocs del 92. Per aquí ens va arribar la civilització grega, les tropes romanes d’Escipió l’Africà, i la flama olímpica.

Emporion o Emporiae, depèn si vareu estudiar grec o llatí, tenia quatre zones: Sant Martí, o ciutat vella, la ciutat grega o ciutat nova, la ciutat romana, situada damunt la greca, i el poblat iber del Indigets.

Esculapi és un fill pròdig d’Empúries. No és que nasqués aquí, els Déus són immortals, és que la seva estàtua, de 2200 anys d’antiguitat, va tornar al lloc on l’havien trobada després que l’any 1909 se l’emportessin a Barcelona.

Amb 900 quilos que pesa no seré jo qui em torni a emportar en la bici el deu de la medicina, o sigui que aquí es queda. Prefereixo pujar al terrat del museu per veure les magnífiques vistes de la badia de Roses que va fer que els grecs inventessin el turisme de platja.

Ja ho se que la gent d’aquí no entenen com altres podem viure en llocs o no fa vent, ho sento, jo de la terra baixa, i no suporto pedalar amb vent. De les maresmes que antigament havien ocupat gairebé tot el litoral de l’Empordà avui només en queden els Aiguamolls, i encara gràcies a que es van poder convertir en parc natural, sinó potser també se’ls hauria endut el vent, el vent de l’especulació, vull dir.

4800 hectàrees de zones humides, conreus d’arròs, dunes i llacunes com la que anem a veure fan dels Aiguamolls un territori potent que reforça la personalitat de l’Empordà.

Jo no he vist ni un pardal, però diuen que als Aiguamolls hi ha 327 espècies d’aus com cigonyes, bernats pescaires, fotges, ànecs. Ah, i ara també hi ha llúdrigues!

La història dels Aiguamolls de l’Empordà és un seguit de lluites populars durant els anys setanta per evitar que la construcció d’Empuriabrava acabés amb aquest paradís de la diversitat. L’any 1983 el Parlament de Catalunya va acordar protegir-los, i fins avui.

Quan m’han dit que em trobaria una palanca per creuar el riu no m’imaginava aquesta mena de pont sobre el riu Kwai.

La urbanització d’Empuriabrava és la versió postmoderna del comptat d’Empúries: port, aeroport, golf, tennis, futbol, hípica, submarinisme...ja ho haurien volgut els grecs.

Jo també ho vull, o sigui que buscaré una immobiliària, que no en falten.

Trenta quilòmetres de canals potser és massa aigua per mi, m’hauria de treure el títol de patró, comprar-me un iot... Uf, massa feina. Millor deixo que gaudeixin d’Empuriabrava els francesos, els alemanys i algú que altre que hi va a fer negocis; en fi.

Torno a la bici ara que el vent minva i pedalo terra endins, però no per això faltada d’aigua, al contrari.

Al bell mig del poble, dins una finca envoltada de jardins camí de Sant Pere de Rodes, hi ha les fonts del Carme i de l’Escaire, de les que brolla sense aturador aquesta aigua amb un punt de gas natural que la fan única al país.

Una planta embotelladors no és més que un minuciós ballet d’ampolles de vidre gronxades per la maquinària; un joc fascinant per la vista, però que encara fa venir més set.

carreteressecundaries_reus_mapa
Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

27/08/09

Tres turons fan una serra

Som a la plaça Vapor Ventalló de Terrassa. A mitjans del segle XIX amb la revolució industrial van aparèixer les fàbriques de vapor, carbó i tèxtils i la ciutat es va convertir en una petita Manchester. L'antiga fàbrica ara és el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya dirigit per l'Eusebi Casanelles.

La xemeneia és el símbol de Terrassa i del museu. Aquí a partir dels 14 anys es treballava entre 10 i 14 hores al dia de dilluns a diumenge amb un salari molt baix. Com a molt diumenge al matí et permetien anar a missa.

Continuem la ruta cap a la serralada de Sant Llorenç de Munt on travessarem el Coll d'Estenalles. No és un coll molt dur però és millor anar acompanyat i ens reunim amb l'Andreu i l'Antonio, membres de la penya Nicky's, la colla ciclista amb més tradició de Catalunya.

Els Nicky's marquen el ritme, apareixen els singles i els canals de terra rogenca, comença la bellesa del parc i la característica principal de Sant Llorenç de Munt. L'Antonio i l'Andreu han fet aquest camí desenes de vegades però confessen, modestament, que mai no s'acaben d'acostumar.

L'Andreu ha de baixar, nosaltres seguim camí de Talamanca a l'ombra dels 1056 metres del Montcau, és un descens espectacular.

Propera parada, el monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Aquest temple reconvertit en Món Sant Benet va se restaurat per Caixa Manresa i es serveix de la més moderna tecnologia per tal d'explicar als seus visitants com era la vida benedictina.

Montse Duo també ens acompanya fins a Alícia, el centre de recerca alimentària en l'àmbit científic que es troba molt aprop del monestir.

Els monjos vivien molt bé, menjaven millor i fins i tot feien vi, les civilitzacions posterios ho hem perdut i ara l'Alícia ens ha de reeducar.


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

21/08/09

Montseny, el jardí de casa

La ruta pel Montseny la comencem a l'estació de tren de Sant Celoni. Hem fet aquesta petita trampa perquè amb la xafogor que cau, venir fins aquí en bicicleta ens hauria matat abans de començar.

Pujarem el Turó de l'home, un dels ports de muntanya més durs de fer en bicicleta. El Montseny és una reserva de la biosfera, un mosaic de singulars paisatges mediterranis i centreeuropeus. La proximitat a Barcelona l’ha convertit en el jardí de casa dels urbanites. La rica biodiversitat i la petjada cultural humana, fan del Montseny un patrimoni universal i un lloc atractiu de visitar.

La bellesa del massís ha inspirat artistes i intel·lectuals que, des del segle XIX, s’hi ha instal·lat. Visitem l'antiga casa del pare del teatre català, Frederic Soler "Pitarra", ens la mostra el seu besnét, Josep Maria. Allà l'artista va gestar alguna de les comèdies que més tard van seduïr la burgesia de l'època.

Al Montseny l'ésser humà fa molts anys que viu en harmonia amb el medi natural, el Doctor Martí Boada ens explica com aquesta zona és una mena de baròmetre del canvi climàtic. La temperatura ha augmentat més d'un grau i les estructures dels boscos estan canviant, en aquest cas l'alsina està substituint el pi.

El Doctor no em recomana pujar al Turo de l'home un dia tan calorós però jo enfile cap allà, farem les parades que facin falta.

No és un turonet encara que estigui al costat de casa, mentre descansem un ciclista s'atura per a comprovar que estem bé. En Guillem Lladó ens deixa que l'acompanyem, és un triatleta en plena forma i un cama lluent, no sabeu què vol dir? Consulteu el nostre diccionari, i si creieu conèixer més tipus de ciclistes no dubteu en comentar-nos-ho!

L'atac final al turó no defrauda, amb vent en contra i un desnivell de fins al 14%, té fama de ser el port més dur de Catalunya. Però, per sort, tot el que es puja es baixa i arribem gairebé sense pedalar a Sant Esteve de Palautordera, i d'allà un altre cop a Sant Celoni.


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

13/08/09

La personalitat de la Costa Brava

Ens trobem al Port de Palamós, fins fa cent anys ple de vaixells de pesca i un indret dedicat íntegrament a l'agricultura.

L'any 1908 en Ferran Agulló va fer servir per primera vegada l'adjectiu Costa Brava per a descriure aquesta meravella de la costa catalana. Un segle després ha patit una revolució que ha donat pas a l'aparició dels primers edificis alts que destaquen per sobre les casetes més antigues.

Seguim el camí de ronda fins a arribar a la Cala de la Fosca. Aquí es troba la roca on es van fondre en un petó El pastor i la sirena de la llegenda de l'Empordà.

La següent platja és la Cala s'Alguer, allà en Rafel és propietari d'una casa que pertany a la família de la seva dona des de fa molts anys. Per sort només són una vintena de barraques, l'especulació urbanística encara no s'ha apoderat d'aquest paratge.

La Cala de Castell és un mite de la preservació del medi natural de la Costa Brava, fruït d'un miracle i de la voluntat popular que va dir NO a la seva urbanització en un referèndum local. Però, no tota la bellesa està al litoral, tot seguit deixem la costa i ens dirigim a Fitor passant pel Mas Torroella, una de les cases fortes de la comarca que millor s'ha conservat.

L'ermita de Fitor és un dels indrets més visitats del massís de les Gavarres i gràcies a les donacions es conserva en molt bon estat. El perfil del peregrí a Fitor és basicament ciclista.

Emprenem el camí ral que lliga Palamós amb Girona. En aquest punt la via es complica amb camins empedrats, ens costa una mica i fins i tot pateixo una petita caiguda sense conseqüencies. Arribem al Coll de la Ganga i en Rafel em promet que no travessarem més trialeres.

De nou ens trobem a la platja de Palamós i observem tots els turistes aliens a les meravelles que s'amaguen a les seves esquenes.


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 2 de 3


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl