Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

13/08/09

Penedès, la plana del cava

La ruta d'avui comença a Sant Sadurní d'Anoia, ciutat del cava per excel·lència. El cava ens agrada als catalans, és una manera d'entendre el país i la cultura. La Montse fa d'amfitriona de la ciutat, aquí tothom està relacionat amb el cava d'una manera o d'una altra.

Veiem alguns edificis representatius de Sant Sadurní, entre ells l'Ateneu Agrícola de l'arquitecte Miquel Madurell Rius, resultat de la fusió de diverses associacions que es reuneixen per parlar.

En Jesús Castaño és el meu company de ruta a partir d'aquí. Sortim de Sant Sadurní i fem camí cap al Coll del puticlub (els Casots), amb una pujada considerable. A punt de fer cim ja es veu el puticlub. Baixem els Casots entre vinyes i fem una parada per a refrescar-nos.

M'acomiado d'en Jesús i segueixo el meu camí cap a la cava Segura Viudas perquè m'ensenyin el procés d'elaboració del cava. Allà dins s'hi està ben fresc. Estem d'acord que amb una bona matèria prima i el temps necessari a les bodegues, la beguda resultant serà boníssima.

Amb l'ampolla plena de cava de ben segur que arribarem corrents un altre cop fins a Sant Sadurní.


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

07/08/09

Garraf, el parc new age

La nostra aventura comença al mur de Begues, un lloc on abans es celebraven festes i revetlles. Ara és un mirador des d'on contemplem la serralada del Garraf, de sol calcari i difícil conreu.

Prosseguim el nostre camí i ens aturem en un vell mas reconvertit en allotjament rural per a parelles sense criatures, La Merla Blanca. L'aigua del massís del Garraf és molt preuada, a l'entrada d'aquest mas trobem una font per què els ciclistes puguin hidratar-se.

Cadascuna de les habitacions representa un animal que evoca diferents sentiments. L'habitació Oca selvàtica, per exemple, representa l'arrelament familiar i la fidelitat. La Marta i l'Emanuele ens expliquen que moltes parelles l'escullen, sense saber-ho, per a demanar-li matrimoni a la seva parella.

Deixem enrere les creences dels antics druides i continuem pedalant fins a arribar al Monestir Budista de referència a Catalunya. Aquest antic palau modernista, reconvertit l'any 1996, ha aconseguit occidentalitzar una mica aquesta religió introduint-hi algunes delícies com el pa amb tomàquet.

Allà mateix coneixem el Ramon i el Joan Manel. Ells també es mouen en bicicleta i em deixen continuar el viatge amb ells, així segur que no em perdo i estic més acompanyat.

Tots tres arribem al Mas Quadrell, regentat per en Daniel Straumann, un suís que va deixar Basilea per a dedicar-se a la fabricació artesana i biodinàmica de cava de xarel·lo.

Fem un tastet i marxem que ja es fa tard, comencem a notar la duresa de les pujades i el defalliment, però el ciclista mai no es rendeix. En Joan Manel pateix una mica i li faig saber que correspon perfectament amb el perfil de ciclista que nosaltres anomenem el cuñao engañao, no sabeu què vol dir? Consulteu el nostre diccionari, i si creieu conèixer més tipus de ciclistes no dubteu en comentar-nos-ho!

Ara toca la baixada de tornada cap a Begues, final d'aquesta ruta, els meus companys de viatge em convidem a dinar una bona paella al restaurant El niu de Begues. Bon profit!


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

29/07/09

Olot-Girona, la via rica i plena

La Catalunya rica i plena dels noucentistes potser es pot conèixer pedalant pel carril bici d’Olot a Girona, una ruta cicloturista per conèixer com s’ha transformat una terra agrària en industrial gràcies a l’aigua del Ter i els seus afluents.

Aquesta antiga via del tren és el guió del nostre itinerari. El carril bici d'Olot va en direcció Girona i també pots arribar fins a Salt. En Xavier Coromines és l'ex alcalde de Salt i ens explica com les vies del tren van deixar pas als ciclistes. L'ex alcalde té passió per la bicicleta i el territori i promou aquesta via verda a través d'una fundació en favor de l'ús de la bicicleta.

Aquest camí està regulat i cada any passen més d'un milió i mig de ciclistes. L'augment dels usuaris va fer possible la prohibició de la circulació de vehicles de motor per aquest camí.

Seguim la ruta i arribem al pou de glas. Antigament es feia servir per emmagatzemar el gel durant tot l'any. Era una nevera ecosostenible que s'omplia a l'hivern i es comerciava amb el gel entre els segles XVI i XIX. Deixem l'antic pou i ens endinsem en terra de bandolers, a primers del segle XVII era territori Serrallonga.

No ens podem aturar si no volem perdre el tren, anem a la recerca dels hereus del tren d'Olot: que surt quan vol i arriba quan pot. Ignasi Riera és el president i cap d'estació de l'Associació d'Amics del Tren Olot-Girona, una agrupació d'afeccionats al ferrocarril que reviu la memòria d'aquesta antiga línia de tren.


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

28/07/09

Poetes, sants i Mohameds a Vic

Si Jacint Verdaguer hagués estat ciclista hauria pedalat per la plana, entre la boira fins arribar al seminari de Vic, terra de poetes, però la ciutat dels sants avui és una rica capital d’estudiants i d’immigrants. Com ha canviat la plana amb la industrialització, les infraestructures i la immigració?

Som a la plana de Vic, primer ens dirigim a Roda de Ter per a visitar les escoles de Roda on Miquel Martí i Pol va estudiar les primeres lletres. També visitem "La blava", la fàbrica on va treballar fins que l'esclerosi el portà a dedicar-se només als seus poemes. Una de les seves obres més importants va ser La fàbrica.

En busca de més poemes anem a parar a Folgueroles, ens dirigim a la casa-museu de Jacint Verdaguer dirigida per la Carme Torrents. En el centenari de la mort de l'escriptor, el seu poble de naixement decideix modificar el curs del torrent de Folgueroles perquè, des de l'aire, es pugui llegir Verdaguer.

Deixem enrere Folgueroles i ens dirigim a l'església Sant Jordi de Puigdeslloses amb el dolmen al davant. En aquesta església Mossèn Jacint Verdaguer hi va dir la seva primera missa l'any 1870. En aquella època encara no hi havia la MAT ni l'eix transversal, era una altra època.

Seguim el camí ral que usava Verdaguer per anar al seminari, és una camí polsegós i pedregós. Saltegem les basses i aconseguim arribar a Vic, això sí que és ciclisme antic de principis del segle XX!. Un cop a Vic agafem la bicicleta urbana, allà ens espera Biel Bernils, un pixapins de Barcelona que ens porta pels carrerons de la ciutat fins a la Plaça de l'Estudiant. Vic és com un laberint però tots els camins van a parar a "La plaça" on passa tot.

Del centre històric a la part moderna, la zona universitària. Amb en Ricard Torrents, savi il·lustre de la ciutat que li dona nom a la biblioteca, comentem l'estat actual de la ciutat però també del país en general pel que fa a la creació literària. Per últim visitem l'estàtua moderna d'en Verdaguer que es troba al campus i anem a dinar al restaurant La taula, molt aprop del Temple romà de Vic.


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

25/07/09

Dolmens i xalets a la Serralada litoral

Comencem la sortida a Teià, on hem quedat amb l'Andreu Bosch, ciclista, alcalde de Teià i vicepresident del Parc de la Serralada de Marina. Sortim des de la Biblioteca de Can Llaurador on descobrim que l'escultura que presideix l'entrada és de Toni Batllori, el dibuixant de La Vanguardia.

L'Andreu Bosch ens ensenyarà el Parc de la Serralada. Passem pel Coll de Clau i el Coll de Can Gurgui i anem a petar a la Font de Can Gurgui (al terme municipal de Vallromanes, al Vallès) un dels punts més emblemàtics de la Serralada. Aprofitem per fer un glop d'aigua ben fresca!

Després de refrescar-nos amb aquesta aigua tan bona continuem la marxa fins a arribar al Mirador de la Cornisa des d'on es veu la ciutat de Barcelona perfectament. Aquí fem una paradeta i gaudint de l'entorn i de les vistes, aprofitem per menjar una mica...

Una vegada recuperades les forces tornem a emprendre la marxa cap al Turó d'en Baldiri i després visitem l'ermita de Sant Mateu. Passem per la Font de Sant Mateu i per la Creu de Can Boquet i ja de baixada fem una paradeta a Sant Salvador, alies l'Escombriaire, per fer un esmorzar com deu mana, un bon pa amb tomàquet i unes seques amb botifarres. L'Andreu ens abandona perquè té feina i nosaltres continuem la marxa...

Pedalar sol i amb la panxa plena fa molta mandra i per això decideixo fer un viatge en el temps i anar a buscar els Ibers perduts. Em desvio cap al Dolmen de la Roca d'en Toni, un dels assentaments humans més antics de la Serralada del Litoral.

Continuant el camí topem amb en Miquel, que juntament amb el seu pare, són els últims pastors de la Serralada. En Miquel és un romàntic en un món de pragmàtics i al pas que va aviat haurà d'alimentar els xais amb Portland perquè cada vegada els queda menys terreny per deixar pastar el ramat tranquil·lament.

Fart de pedalar muntanya amunt vaig cap a la terra baixa, cap a Cabrils, on els manelics no ténen res a pelar... em retrobo amb els xalets i el totxo que durant tot el matí tant he trobat a faltar... això és vida!

Reprenem el camí de muntanya pel Pas de la Maroma i cap amunt! Busquem els darrers ancestres... arribem a la Creu de Montcabré que està en aquest turó des de l'any 1707. Des d'aquest punt que hem marcat com a final de ruta hi trobareu unes grans vistes del Maresme. Seieu una estona i descanseu...


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 3 de 3


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl