Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

28/03/11

Andorra, el país inmens - Part 1

Amb 468 quilòmetres quadrats i 84 mil habitants, el principat d’Andorra és un dels sis micro estats d’Europa. Però la seva llarga història, de la fundació per Carlemany a la constitució com a estat democràtic, els seus 65 cims pirinencs de més de 2.500 metres d’alçada i l’abundant petja del romànic, fan de l’alta conca de la Valira un país ric i divers: immens.

El romànic és un tret fonamental en la història d’Andorra. Però més enllà de l’edat mitjana, com vivia la gent al principat abans de les botigues, el duralex, la casa del formatge i les pistes d’esquí?

Per conèixer l’Andorra ancestral que ha forjat el país modern d’avui anem a Casa Cristo, a Encamp, una de les set parròquies, municipis, en que es divideix el país, i la tercera més poblada, amb 8.800 habitants.

La casa és un edifici de tres plantes entre parets mitjaneres i és plena de petits detalls que ens explicaran la vida quotidiana i sense luxes d’una família pagesa.

Sorprèn l’afecció que hi ha als cotxes en un país tan petit i, per tant, amb pocs quilòmetres de carretera. Però si voleu veure des de la màquina de vapor Pinette, de 1855, fins un Ferrari de finals del segle XX, a més de motos i bicis de tots els temps, heu de venir a Andorra.

Pedalar, a Andorra, vol dir inexorablement pujar o baixar. Ara toca anar avall, per sort.

Andorra és l’únic esta del món on el català és l’idioma oficial, una particularitat que, durant el franquisme, va ser símbol de la resistència cultural.

Però el que realment simbolitza políticament la nació andorrana és la Casa de la Vall, seu, fins fa poc, del poder judicial i legislatiu.

 

El Consell General d’Andorra, el parlament hereu de la tradició i modernitzat per la constitució de 1993, aviat abandonarà l’edifici històric per traslladar-se a un de modern.

 

Però Andorra no s’acaba. Hi seguirem pedalant al pròxim programa.

carreteressecundaries_andorra_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

15/03/11

El somni del Poble Nou - Part 2

Ens hem quedat al Pobleu Nou, el barri de les utopies.

Passejo pel barri amb la Neus Martín Royo que m’ensenya que queda del vell i que hi ha de nou.

La Neus ha pintat el Poble Nou d’ahir i el d’avui amb el seu traç vigorós i somiador, a mig camí entre l’impressionisme de Monet i l’hiperrealisme d’Edwrad Hopper.

Per entendre el Poble Nou cal estar profundament enamorat del passat i creure que el futur sempre serà millor. La gent que va deixar la pell a les fàbriques, els anhels dels utòpics o les lluites sindicalistes van situar les bases del nou 22 arroba, del litoral recuperat o dels lofts de disseny... L’ahir i l’avui són una sola història.

Cap a 1840 Sant Martí va créixer cap al sud, en un sector que es va anomenar Taulat, Poble Nou o Icària. Quan va desaparèixer la fortificació de la Ciutadella i es va urbanitzar el carrer Sant Joan de Mata, el creixement del barri cap a la Plaça Prim, la Plata i la Rambla va ser definitiu.

Xavier Benguerel va situar el Poble Nou al mapa de la literatura. Ja l’any 36 amb ‘Suburbi’, però sobretot l’any 74 amb ‘Icària Icària’. Ara que els pobres tornen a ser tan pobres com els icarians de fa cent cinquanta anys, a Benguerel se l’hauria de llegir amb avidesa. Potser el somni d’una societat justa el trobarem en un llibre...

Per tots els lectors i espectadors que fan dels somnis d’un llibre la raó d’un demà viu i digne. El Poble Nou, al dia d’avui.

 

carreteressecundaries_collserola_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

08/03/11

El somni del Poble Nou - Part 1

Va ser la burgesia tèxtil qui va encarregar a Antonio Ginesi que els fes un cementiri com el de Pisa, exuberant i noble, damunt les restes destruïdes per Napoleó, del cementiri del segle XVIII.

El mausoleu central està dedicat a les víctimes de la febre groga, que el 1821 va causar més de 6000 morts.

Quan Dolça de Provença va venir a Catalunya per casar-se amb Ramon Berenguer la van seguir tot un estol de cavallers. Com que eren molts, el comte els concedí uns terrenys humits prop de la capella de Sant Martí. Naixia el Poble Nou.

Els provençals van fer pasturar el bestiar i van conrear l’incipient Poble Nou. Entre pagesos i pescadors, el lloc va viure una època de notable esplendor.

Passejar pel barri és resseguir la pell de la història del moviment obrer: fàbriques, lluites, però també somnis d’una vida millor. L’anhel d’una societat justa simbolitzat en la utopia d’Icària. La Barcelona d’avui comença a finals del segle XIX a la Rambla del Poble Nou.

Fidels als seus orígens humils, la gent del Poble Nou ha estat sempre generosa, solidària. I de fills il·lustres no li’n falten.

El Poble Nou d’avui reclama el passat mirant al futur. La pintora Neus Martín Royo és la narradora plàstica del somni d’Icària. Les seves arqueologies industrials són memòria viva per buscar noves utopies a cada paisatge que desapareix.

Jo vull un país com el Poble Nou. M’hi quedo, ja em vindreu a veure !

carreteressecundaries_collserola_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

22/02/11

Andorra, el país inmens - Part 2

Però no solament de pedres, botigues i esquiadors viu Andorra. Dels segles XVII al XIX, a la vall es va treballar el ferro, i la Farga Rossell, activa fins 1876, n’és un bon exemple.

La Farga es pot visitar, descobrireu un dels sectors econòmics més desconeguts del país.

L’Enric Ripoll no és ferrer, és el guia que explica, a cops de mall, com es feia el procés de transformació del mineral de ferro en lingots i la seva comercialització als mercats catalans.

Treballant amb les mateixes eines que els operaris de fa un segle i mig, el visitant pot conèixer els diversos elements de la farga: la trompa, el forn, el mall, el martinet i fins i tot les condicions laborals que tenien els treballadors de l’època.

La federació andorrana de ciclisme ha senyalitzat les rutes dels principals colls de muntanya igual com ho estan els mítics Aspin o Tourmalet.

Però els corredors professionals no s’han d’arreglar ells mateixos les punxades.

No se a vosaltres, però a mi pedalar m’obre la gana. I si voleu veure’m patir pujant coll de Pal, més val que primer m’alimenti en algun lloc de categoria.

Si la Dolors va començar fa 30 anys a recuperar la cuina tradicional d’Andorra i a difondre-la en llibres i congressos, en Josep Maria, el seu fill, li dona avui projecció internacional.

Pal és una estació d’esquí molt moderna, però la pujada no me l’estalvio.

 

carreteressecundaries_andorra_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

21/02/11

La bona vida a Girona. Part 2

Ens hem quedat a Girona. Ens hi sentim bé: un àpat al Celler de can Roca, un llibre a la 22 i, de postres, un xuxet de can Castelló. I seguim pedalant-hi.

Qui te una col·lecció te un museu, En Tomàs Mallol s’ho va prendre seriosament.

De les ombres xineses a les descàrregues per Internet o al visionat en streaming, la història del cinema és la història dels temps moderns. I per tota una generació, al modernitat era el cine Nic.

Una ciutat en transformació constant, creativa i emprenedora necessita qui escrigui la seva crònica. Un diari és el bategar d’una societat.

Rafael Massó va aixecar l’any 1910 la farinera Teixidor, poc que s’ho pensava que un dia seria la seu d’un diari.

 

carreteressecundaries_collserola_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 1 de 5


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl