Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

08/02/11

Tots som de ‘Santaco’

De la serralada litoral baixem cap a la plana fèrtil regada pel Besòs. Al segle XIX aquesta terra rica i amb un clima temperat es va posar de moda com a lloc d’estiueig d’una burgesia barcelonina il·lustrada. En Ramon Sagués, director del museu municipal, ens ho explicarà.

Diuen que José Moure és part de la història moderna de Santa Coloma, gairebé un mite local...com el pop a la gallega que serveix. Faré un treball de camp.

Sovint amb la panxa més buida que plena, la història de Santa Coloma s’escriu amb gent vinguda d’arreu del món. La Jessica Bao em farà de guia pel barri de Fondo, el xinatowm colomenc.

A l’altra banda de la ciutat, la Núria Caballero és protagonista d’una altra pàgina d’aquesta història humana tan diversa. Ens ensenyarà Singuerlin, el barri on van anar a viure els seus pares i on ella ha nascut i somia a viure-hi sempre.

Ens ha citat dalt d’un turó on, les magnífiques vistes de la ciutat i el riu, l’ajuden a relaxar-se quan les coses es torcen. I ara, és clar, ve el millor d’anar en bici: la baixada.

El Besòs era un dels rius més curts i més bruts del país. Era.

Rodatge Santa Coloma Visita del Poblat Ibèric Puig i Castellar. Presentació i l’inici del programa. Podem rodar la baixada des de Puig i Castellar al centre de Santa Coloma de Gramenet.

Recorregut per un dels edificis emblemàtics de Santa Coloma, la Torre Balldovina. Restaurant Casa Pepe. Trobada amb José Moure Lopéz. Els primers que van vindré de fora (inmigració gallega).

L’altre emigració Xinesos a Santa Coloma. Trobada a l’estació de metro de Fondo amb Yessica Bao . Recorregut pel carrer Beethoven i pel barri de Fondo/Plaça del rellotge on viuen i treballen la majoria dels prop de 4.000 xinesos de Santa Coloma.

Trobada amb la Nuria Caballero, recorregut per el barri de Singuerlín (vella inmigració), la plaça del rellotge al centre de la Vila de Santa Coloma on podem veure a la tarda on juguen nens i pares de moltes nacionalitats i recorregut final pel carril bici del Besos fins la platja. Veure com la gent fa oci en aquesta zona guanyada al riu.

 

 

carreteressecundaries_santa_coloma_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

 

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

24/01/11

Granollers, dijous mercat

Els dijous, els pagesos, enganxaven el cavall a la tartana i feien cap al mercat de Granollers. Voltant per la Porxada feien tractes amb negociants de bestiar i compraven planter per l’hort.

Després de voltar pel mercat els pagesos anaven a la Fonda Europa, hi feien un esmorzar de forquilla i tancaven els tractes. O sigui que anirem a veure en Ramon Parellada, que és l’amo, i farem el mateix.

Els dijous a la Fonda Europa els pagesos coincideixen amb gent que s’hi hostatja per feines que no tenen res a veure. El cafè amb llet i el portàtil conviuen amb el vi negre i els contes a ma.

L’encant del nou i el vell es conjuga en una de les fondes més antigues de Catalunya que la família Parellada porta des de 1771.

Més de dos quilòmetres de llargada i 450 parades escampades pel centre, aquest és l’actual mercat de Granollers. Els porcs i els xais han deixat pas a la roba, però de pollastres i ànecs com els que porta en Jordi Conillera encara se’n venen molts.

Des del 1040, el mercat ha estat l’eix que ha impulsat el creixement de la ciutat. La Granollers emprenedora d’avui és hereva de la vila medieval.

Havia sentit a parlar de can Sarandaca i de les seves criatures: gegants, dracs, cap grossos...I del pare de tots ells, en Ramon Aumedes, el millor escultor de gegants i de bèsties de foc del país. No puc deixar de visitar-lo.

180 gegants, uns 40 dracs i al voltant de 200 capgrossos fets en 24 anys és un índex de natalitat notable.

 

Passeu pels carrers que passeu, a Granollers tots els camins us duran a la Porxada. L’element més característic de la ciutat va ser aixecat el 1586 per allotjar-hi el mercat del blat.

Amb més de 60 mil habitants, Granollers és diversa i te moltes cares, però la trama de carrerons del centre que desemboquen a la Porxada són l’ànima de la ciutat.

El mercat ha acabat. Pels serveis de neteja arriba l’hora d’actuar. Marxem abans no ens escombrin. Busquem altres cares de Granollers.

Quan Pere Quart va escriure allò de ‘Com el Vallès no hi ha res’, el riu Congost devia ser un lloc idíl·lic. Després va ser una claveguera i ara es va recuperant.

Si més no, als aiguamolls algunes tortugues i aus s’hi troben com a casa.

Les bicis de carretera, a la que oloren asfalt ja es posen neguitoses. La meva sent la proximitat del circuit de Montmeló i em demana guerra.

En els 14 metres d’amplada de la pista una bici ni es veu. En un circuit buit, el ciclisme encara és més agònic.

 

carreteressecundaries_granollers_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

18/01/11

La muntanya urbana

Fent honor al caràcter mediterrani de la ciutat, tot i la seva modesta alçada, Montjuic cau a pic damunt del mar. I fent honor al creixement de la ciutat, a primera línia de mar hi ha un hotel immens. Barcelona és així.

La forma més còmoda de pujar a la muntanya dels jueus, Mont jovi és amb l’aeri del port, aquell mitjà de transport amb el que no hi aneu des del dia que van venir els parents del poble a visitar la Barcelona olímpica, recordeu?

Per molt que El Polvorí sigui un nom que soni a guerra i armes, l’edifici que dona nom a un popular barri de la muntanya, acull avui gent de pau.

La dramatúrgia del llenguatge sensorial, el joc com a investigació; aquesta és la proposta del Teatro de los sentidos, una companyia formada per gent de mig món que assaja al Polvorí.

Per Enrique Vargas la roba estesa te el mateix sentit figurat que li donem els catalans? Per què la vida es veu diferent des d’un terrat? Preguntes que no troben resposta, aquesta és la seva proposta teatral que hi ha al Polvorí. De Montjuic estant continuo fent-me preguntes de tota mena, és la vida.

 

Em pregunto si és veritat que està desapareixent tot un barri tan antic com la muntanya tal i com la coneixem avui. M’han dit que em planti davant del Poble Espanyol i que pregunti per l’arquitecte Lisa Marrani.

 

Quan no quedi res de les cases del Turó de la Font de la Guatlla tampoc no en quedarà ni rastre de la memòria dels que hi van viure i que van contribuir a aixecar la gran Barcelona de 1929. M’entristeix pensar com, en nom de la modernitat, hem esborrat de la pell del territori pràcticament tots els rastres del pas del temps. Volto per darrera del Poble Espanyol cap a la Fuixarda i l’Estadi. Serà el meu homenatge al passat que es perd per sempre.

El mirador de l’alcalde és un indret que sempre m’ha recordat en Porcioles i la Barcelona grisa i vençuda que va modelar. Avui, per sort, és el punt on comença el magnífic camí del mar. O us penseu que no hi poden haver camins de ronda a la ciutat?

El migdia és l’hora en que el sol és al zenit, l’ombra és més curta i apunta cap al sud. És el que separa el matí de la tarda, és la frontera sud de la ciutat, allà on acaba Montjuic.

Tomàquets, brasa, sardines cervesa i rumbea. Deu ser aquesta l’ànima mediterrània de Barcelona. Encara us pregunteu perquè agrada tant aquesta ciutat?

 

carreteressecundaries_montjuic_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

19/03/10

Priorat, la vida entre vinyes 2

Al programa anterior vaig visitar el celler cooperatiu de Falset, una de les set catedrals del vi projectat per Cèsar Martinell l’any 1919 i que els propis pagesos van aixecar amb les seves mans després de treballar tot el dia al tros.

Amb una bona copa de Castell de Falset, per passar el fred, vaig pedalar alegrement amb la gent de la Penya Ciclista Priorat Cap a Gratallops, les dues Vilelles i Scala Dei.

 

Tot i el fred va ser una agradable ruta entre vinyes. La carretera puja i baixa sense aturador, i els companys de pedal tiraven de valent, però en cap moment em vaig despenjar del grup. “No estem en forma”, anaven dient, “no entrenem amb aquest fred”. Fia-te’n. Sort que no me’ls vaig creure i de que el vi havia tingut efectes dopants. Les rampes de pujada a Gratallops són prou dures per llençar atacs.

Però jo havia estat citat a les antigues mines de plom de Bellmunt. La Gemma Barceló em va ensenyar el museu, me’n va explicar la història i em va convidar a baixar a sota terra. No hauria d’haver acceptat.

La Mina Eugènia va ser la més important. Te 20 plantes subterrànies que baixen a 620 m de profunditat i 14 Km de galeries. Em calia més que un bon guia si volia sortir-ne ben parat.

Al segle XX el Priorat va ser un dels centres miners més importants de Catalunya i el primer en l’explotació del mineral de plom. La conca s’estenia pels termes de Bellmunt del Priorat i El Molar, amb una vintena de mines.

I l’empresa Minas del Priorato va construir-hi una colònia per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava de tot l’estat.

Em vareu veure entrar a la mina i mai més no sabut res més de mi. I que heu fet? Algú ha trucat als mossos per què em busquin? És així com agraïu les estones de simpàtic entreteniment amb que us delecto? Sort que tinc recursos per sortir-me’n de les situacions més difícils i trobar la llum del dia.

Però ni mines ni cooperatives, si algú va ser realment l’amo del Priorat durant set segles, poca broma, aquest va ser el prior de la Cartoixa d’Escala Dei. I com que és de ben educat postrar-se davant els poderosos, doncs cap a allà que vaig.

El problema és que, amb la desamortització de 1835, veient que ho perdrien tot, els monjos van abandonar la Cartoixa d’un dia per altre.

Els monjos cartoixans van venir de Provença a fundar aquí la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Van triar aquest lloc al peu del Montsant on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala, d’aquí el nom Escaladei.

En dos anys la majestuosa cartoixa es va convertir en un munt de ruïnes pel saqueig dels pagesos farts de pagar delmes i d’estar sotmesos. Avui és un monument que es pot visitar fent un recorregut comentat pels claustres, l’església i la cela reconstruïda que heu vist.

Vaig a veure si trobo alguns descendent d’un antic vassall del prior.

Al segle XIX els cellers d’Escala Dei eren dels millors de la comarca, fins que la fil·loxera els va arruïnar. Però l’any 1973 la marca va renéixer i avui fa un dels vins més prestigiosos En Ricard Rofes ens ho explicarà.

Des de la bodega fins els peus del Montsant, en costers de llicorella, Escala Dei produeix vi exclusivament de les 90 hectàrees de vinya de la seva propietat. Per això te el premi Catalonia Trophy" atorgat al concurs "International Wine Challenge”, que el qualifica com el millor vi del Priorat.

carreteressecundaries_reus_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

15/03/10

Priorat, la vida entre vinyes 1

No és fàcil viure al Priorat. Una terra aspra, el domini dels cartoixans, la fil·loxera que els va arruïnar, els aiguats de 1994...cal estimar-se la terra per tirar endavant com fan els cooperativistes del Celler de Falset. En Xavier Domènech, el gerent, m’ho explicarà.

A primers de 1919 l’arquitecte Cèsar Martinell va anar a Falset requerit pel Sindicat Agrícola, necessitaven una bodega per la producció dels ceps americans que havien vençut la fil·loxera. Dos mesos després va tornar amb un projecte d’inspiració medieval i arcades parabòliques. La resta ho van fer els cooperativistes: van fer de paletes, de fusters i del que calgués. La primera premsada encara es va fer a l’aire lliure, no hi havia hagut temps de fer la teulada.

El vi fa sang i posa les cames a to, ja em caldrà, perquè he quedat per fer una volta amb la gent de la Penya Ciclista Priorat. I les carreteres no són pas gens planes aquí.

La pujada se les porta, i la colla tiba sense pietat. I és que, encara que no són molts habitants, el Priorat és terra d’afeccionats al ciclisme. Ells van ser els organitzadors dels campionats de Catalunya de ciclisme en ruta l’any 2009, i enguany una etapa de la Volta a Catalunya recorre tots els municipis de la comarca.

I encara que diguin allò que tots els ciclistes diuen sempre, que no estan en forma, jo arribo a Gratallops fent la goma.

Seguim la ruta per la Viella Baixa i la Vilella Alta camí d’Scala Dei, un trencacames entre vinyes i cellers.

Jo hauria continuat pedalant, però m’espera la Gemma Barceló per visitar les mines de Bellmunt, que ara són un museu, però que van ser font de riquesa fins 40 anys.

La Mina Eugènia va ser la més important per les dimensions i rendiment extractiu. Te 20 plantes subterrànies que baixen a 620 m de profunditat i un entramat de 14 Km de galeries.

Em podrien haver ensenyat el majestuós edifici modernista de la Casa de les Mines, on vivia el director i hi havia les oficines, però no, cap a sota terra a buscar plom.

Tindrà sortida aquesta carretera secundària sota terra? Podrem tornar a veure les vinyes del Priorat i a pedalar amb els col·legues de la Penya ciclista?

Jo no em perdria el pròxim programa. I si no surto d’aquí dins truqueu al 112, sisplau.

 

carreteressecundaries_reus_mapa
Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 2 de 5


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl