Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

01/03/10

Empordà, l’aigua és la vida

L'aigua és un element essencial en la història i la vida de l'Alt Empordà.

Però Sant Martí d’Empúries era molt vulnerable als atacs, i per això la capital del comptat es va traslladar a Castelló. El mar dona la vida i la treu.

Del primer assentament grec, 600 anys abans de Crist, fins la ciutat d’Empúries la platja i el camí costaner que hi porten van ser protagonistes dels Jocs del 92. Per aquí ens va arribar la civilització grega, les tropes romanes d’Escipió l’Africà, i la flama olímpica.

Emporion o Emporiae, depèn si vareu estudiar grec o llatí, tenia quatre zones: Sant Martí, o ciutat vella, la ciutat grega o ciutat nova, la ciutat romana, situada damunt la greca, i el poblat iber del Indigets.

Esculapi és un fill pròdig d’Empúries. No és que nasqués aquí, els Déus són immortals, és que la seva estàtua, de 2200 anys d’antiguitat, va tornar al lloc on l’havien trobada després que l’any 1909 se l’emportessin a Barcelona.

Amb 900 quilos que pesa no seré jo qui em torni a emportar en la bici el deu de la medicina, o sigui que aquí es queda. Prefereixo pujar al terrat del museu per veure les magnífiques vistes de la badia de Roses que va fer que els grecs inventessin el turisme de platja.

Ja ho se que la gent d’aquí no entenen com altres podem viure en llocs o no fa vent, ho sento, jo de la terra baixa, i no suporto pedalar amb vent. De les maresmes que antigament havien ocupat gairebé tot el litoral de l’Empordà avui només en queden els Aiguamolls, i encara gràcies a que es van poder convertir en parc natural, sinó potser també se’ls hauria endut el vent, el vent de l’especulació, vull dir.

4800 hectàrees de zones humides, conreus d’arròs, dunes i llacunes com la que anem a veure fan dels Aiguamolls un territori potent que reforça la personalitat de l’Empordà.

Jo no he vist ni un pardal, però diuen que als Aiguamolls hi ha 327 espècies d’aus com cigonyes, bernats pescaires, fotges, ànecs. Ah, i ara també hi ha llúdrigues!

La història dels Aiguamolls de l’Empordà és un seguit de lluites populars durant els anys setanta per evitar que la construcció d’Empuriabrava acabés amb aquest paradís de la diversitat. L’any 1983 el Parlament de Catalunya va acordar protegir-los, i fins avui.

Quan m’han dit que em trobaria una palanca per creuar el riu no m’imaginava aquesta mena de pont sobre el riu Kwai.

La urbanització d’Empuriabrava és la versió postmoderna del comptat d’Empúries: port, aeroport, golf, tennis, futbol, hípica, submarinisme...ja ho haurien volgut els grecs.

Jo també ho vull, o sigui que buscaré una immobiliària, que no en falten.

Trenta quilòmetres de canals potser és massa aigua per mi, m’hauria de treure el títol de patró, comprar-me un iot... Uf, massa feina. Millor deixo que gaudeixin d’Empuriabrava els francesos, els alemanys i algú que altre que hi va a fer negocis; en fi.

Torno a la bici ara que el vent minva i pedalo terra endins, però no per això faltada d’aigua, al contrari.

Al bell mig del poble, dins una finca envoltada de jardins camí de Sant Pere de Rodes, hi ha les fonts del Carme i de l’Escaire, de les que brolla sense aturador aquesta aigua amb un punt de gas natural que la fan única al país.

Una planta embotelladors no és més que un minuciós ballet d’ampolles de vidre gronxades per la maquinària; un joc fascinant per la vista, però que encara fa venir més set.

carreteressecundaries_reus_mapa
Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

22/02/10

De Reus al món

Amb més de 2000 hores de vol anuals i 265 socis, a l’aeroclub de Reus, fundat l‘any 1935 i continuador de la tradició aeronàutica, només li faltava algú que es fes ell mateix els avions, és: l’Alfons Hernández.

L'antic hangar militar construït l’any 1937 per enginyers soviètics, és en procés avançat de restauració gràcies al suport institucional. Aquí hi haurà un espai dedicat al museu de la història de l'aviació a Reus. En Ramon Tàpias, portaveu de l’aeroclub, ens l’ensenya orgullós.

M’havien parlat d’una empresa de Reus on el guarda jurat és un robot. No m’ho vaig creure, ja ho tinc això de ser un incrèdul, i vaig anar-ho a comprovar personalment. Vaig intentar passar desapercebut, i em van enxampar. Sort que en Josep Maria Nogués, director de Rob Serv, em va salvar.

Mentre que aquí els ordinadors tot just entren a les escoles, al Japó a cada aula hi ha un robot per familiaritzar els escolars amb aquests ginys que fan de tot i bé. No és estrany que els robots de Reus es venguin tant allà, ja em direu on s’haurien de vendre, sinó.

Amb tanta tecnologia, necessitava cultura, humanisme, per això vaig citar en Cèsar Compte al pati de l’institut on el van fer estimar el teatre i, sense saber-ho li van donar feina: ara és el director del centre d’Arts Escèniques de Reus. primer centre públic de producció teatral fora de Barcelona que gestiona els teatres Bartrina i Fortuny.

Al segle XVIII Reus era una gran ciutat. Les muralles es van enderrocar, i el centre es va desplaçar a la Plaça Prim. I amb els diners del tèxtil i l'aiguardent, la burgesia va fer cultura.

El 1905 es va inaugurar el teatre del Centre de Lectura. El 18 Evarist Fàbregas, va convertir-lo en Teatre Bartrina, i el 97 Lluís Pasqual el va reinaugurar.

La burgesia local va obrir l’any 1882 el Teatre Fortuny. Durant un segle pel seu escenari hi va passar de tot, fins que el consorci el va restaurar l’any 1988.

Lluny d’atavismes, avui els teatres de Reus són una mostra de la potència cultural de la ciutat.

Després de donar moltes voltes desafiant la prohibició de circular en bici pel centre, m’han dit que a la plaça del Castell hi ha algú que m’ensenyarà el Reus més modern. Que hi vagi i que pregunti per la Núria Pellissa.

Plaça Mercadal, Carrer Major, carrer de la Font, Plaça de Sant Pere, plaça de la Serp, plaça de les Peixateries Velles...tots els racons del centre de Reus són una ruta que ens porta a una de les cases més antigues i nobles de la ciutat. Aquí passa alguna cosa, són els fills esbojarrats i ‘juantxistes’ de la burgesia local. La generació perduda.

carreteressecundaries_reus_mapa
Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 2 de 2


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl