Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

18/01/11

La muntanya urbana

Fent honor al caràcter mediterrani de la ciutat, tot i la seva modesta alçada, Montjuic cau a pic damunt del mar. I fent honor al creixement de la ciutat, a primera línia de mar hi ha un hotel immens. Barcelona és així.

La forma més còmoda de pujar a la muntanya dels jueus, Mont jovi és amb l’aeri del port, aquell mitjà de transport amb el que no hi aneu des del dia que van venir els parents del poble a visitar la Barcelona olímpica, recordeu?

Per molt que El Polvorí sigui un nom que soni a guerra i armes, l’edifici que dona nom a un popular barri de la muntanya, acull avui gent de pau.

La dramatúrgia del llenguatge sensorial, el joc com a investigació; aquesta és la proposta del Teatro de los sentidos, una companyia formada per gent de mig món que assaja al Polvorí.

Per Enrique Vargas la roba estesa te el mateix sentit figurat que li donem els catalans? Per què la vida es veu diferent des d’un terrat? Preguntes que no troben resposta, aquesta és la seva proposta teatral que hi ha al Polvorí. De Montjuic estant continuo fent-me preguntes de tota mena, és la vida.

 

Em pregunto si és veritat que està desapareixent tot un barri tan antic com la muntanya tal i com la coneixem avui. M’han dit que em planti davant del Poble Espanyol i que pregunti per l’arquitecte Lisa Marrani.

 

Quan no quedi res de les cases del Turó de la Font de la Guatlla tampoc no en quedarà ni rastre de la memòria dels que hi van viure i que van contribuir a aixecar la gran Barcelona de 1929. M’entristeix pensar com, en nom de la modernitat, hem esborrat de la pell del territori pràcticament tots els rastres del pas del temps. Volto per darrera del Poble Espanyol cap a la Fuixarda i l’Estadi. Serà el meu homenatge al passat que es perd per sempre.

El mirador de l’alcalde és un indret que sempre m’ha recordat en Porcioles i la Barcelona grisa i vençuda que va modelar. Avui, per sort, és el punt on comença el magnífic camí del mar. O us penseu que no hi poden haver camins de ronda a la ciutat?

El migdia és l’hora en que el sol és al zenit, l’ombra és més curta i apunta cap al sud. És el que separa el matí de la tarda, és la frontera sud de la ciutat, allà on acaba Montjuic.

Tomàquets, brasa, sardines cervesa i rumbea. Deu ser aquesta l’ànima mediterrània de Barcelona. Encara us pregunteu perquè agrada tant aquesta ciutat?

 

carreteressecundaries_montjuic_mapa


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 1 de 1


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl