Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

22/01/10

Què bonic és Badalona

M’havien dit que Badalona és una ciutat de contrastos acusats i que, per això, costa d’enamorar-s’hi.

Em disposo a comprovar-ho, precisament, a partir d’una zona considerada poc agraïda: el barri de Pomar, format per blocs de promoció pública que l'any 67 va fer la '"Obra Sindical del Hogar" sense ni molestar-se a posar-hi escola. Eren altres temps.

Si a hores d’ara algú creu encara que el Pomar és un barri suburbial és que no ha estat mai ni a un suburbi, ni a Badalona i no sap que, el primer contrast, és tot just uns cent metres en direcció al mar. A tocar de la riera de Canyadó hi ha l’olla on es cou gairebé tot el que podem saber del territori; la redacció de la revista descobrir Catalunya, la que ens mostra el país, com mai no l’hem vist.

Badaloní per accident, en Joan Morales n’està enamorat. Pedalant pel parc de ca l’Arnús mentre ens explica històries locals amb la vehemència de l’amant, la ciutat comença a ensenyar la seva millor cara, i quan remuntem fins el Dalt Vila, un viatge a la Badalona antiga, malgrat els desastres urbanístics, la ciutat ja ens ha atrapat.

Donant la ma a la Baetulo romana, Dalt Vila és una illa enmig del xivarri de la ciutat moderna, un retorn a les arrels, a quan el veïnat sortia al carrer a prendre la fresca i les porters estaven sempre obertes. Aquí ningú no ens pregunta on anem, només ens diuen endavant.

Com que la Baetulo romana és sota els nostres peus, en Morales i jo decidim anar a buscar-la. Al museu de la ciutat saben el camí que porta a Roma, i el seu director en deu tenir les claus, doncs.

Els orígens de la Badalona romana són a l'any 100 a C, però el punt àlgid, quan tenia 15.000 habitants, gràcies a la vinya.

El tablinum era la sala de visites. En un costat hi ha el triclinium o menjador i al costat el cubiculum o dormitori. Al sud de l’atri hi ha quatre habitacions que donen a un peristil o jardí, i al fons hi ha un pati amb tres dipòsits destinats a l’envasament de vi.

Però si els romans van venir-hi atrets per les aigües i els veïns de Pomar pels aiguats, que va fer que la poetessa Carme Guasch s’establís a Badalona i fins i tot que la ciutat li dediqués una plaça. Li ho he de preguntar a la seva filla, l‘escriptora Silvia Soler.

Doncs a aquestes alçades de la pel·lícula, a mi em falta ben poc per quedar completament enlluernat per Badalona.

És clar que sempre hi ha qui s’enlluerna d’altres coses. Per exemple, des de fa 140 anys arreu del món i ha gent enamorada de l’Anís del Mono.

La sales de destil·lació, l’arxiu i el despatx del gerent fan de la fàbrica un museu viu.

El litoral de Badalona, que un dia va acollir turistes en biquini, casetes de bany i berenadors, intenta recuperar ara, amb la construcció de nous barris residencials i d’una marina, el vell imaginari perdut. Hi ha qui diu que viure a Badalona avui és estiuejar tot l’any. M’hi apunto

La Confraria de pescadors encara te 81 barques. L’antiga instal·lació per la descàrrega de petroli és avui un passeig marítim, i els caballets de mar han tornat al blau badaloní. Aquesta és una història llarga de gent i voluntat, dos importants valors de la ciutat.


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 1 de 1


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl