Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

01/03/10

Empordà, l’aigua és la vida

L'aigua és un element essencial en la història i la vida de l'Alt Empordà.

Però Sant Martí d’Empúries era molt vulnerable als atacs, i per això la capital del comptat es va traslladar a Castelló. El mar dona la vida i la treu.

Del primer assentament grec, 600 anys abans de Crist, fins la ciutat d’Empúries la platja i el camí costaner que hi porten van ser protagonistes dels Jocs del 92. Per aquí ens va arribar la civilització grega, les tropes romanes d’Escipió l’Africà, i la flama olímpica.

Emporion o Emporiae, depèn si vareu estudiar grec o llatí, tenia quatre zones: Sant Martí, o ciutat vella, la ciutat grega o ciutat nova, la ciutat romana, situada damunt la greca, i el poblat iber del Indigets.

Esculapi és un fill pròdig d’Empúries. No és que nasqués aquí, els Déus són immortals, és que la seva estàtua, de 2200 anys d’antiguitat, va tornar al lloc on l’havien trobada després que l’any 1909 se l’emportessin a Barcelona.

Amb 900 quilos que pesa no seré jo qui em torni a emportar en la bici el deu de la medicina, o sigui que aquí es queda. Prefereixo pujar al terrat del museu per veure les magnífiques vistes de la badia de Roses que va fer que els grecs inventessin el turisme de platja.

Ja ho se que la gent d’aquí no entenen com altres podem viure en llocs o no fa vent, ho sento, jo de la terra baixa, i no suporto pedalar amb vent. De les maresmes que antigament havien ocupat gairebé tot el litoral de l’Empordà avui només en queden els Aiguamolls, i encara gràcies a que es van poder convertir en parc natural, sinó potser també se’ls hauria endut el vent, el vent de l’especulació, vull dir.

4800 hectàrees de zones humides, conreus d’arròs, dunes i llacunes com la que anem a veure fan dels Aiguamolls un territori potent que reforça la personalitat de l’Empordà.

Jo no he vist ni un pardal, però diuen que als Aiguamolls hi ha 327 espècies d’aus com cigonyes, bernats pescaires, fotges, ànecs. Ah, i ara també hi ha llúdrigues!

La història dels Aiguamolls de l’Empordà és un seguit de lluites populars durant els anys setanta per evitar que la construcció d’Empuriabrava acabés amb aquest paradís de la diversitat. L’any 1983 el Parlament de Catalunya va acordar protegir-los, i fins avui.

Quan m’han dit que em trobaria una palanca per creuar el riu no m’imaginava aquesta mena de pont sobre el riu Kwai.

La urbanització d’Empuriabrava és la versió postmoderna del comptat d’Empúries: port, aeroport, golf, tennis, futbol, hípica, submarinisme...ja ho haurien volgut els grecs.

Jo també ho vull, o sigui que buscaré una immobiliària, que no en falten.

Trenta quilòmetres de canals potser és massa aigua per mi, m’hauria de treure el títol de patró, comprar-me un iot... Uf, massa feina. Millor deixo que gaudeixin d’Empuriabrava els francesos, els alemanys i algú que altre que hi va a fer negocis; en fi.

Torno a la bici ara que el vent minva i pedalo terra endins, però no per això faltada d’aigua, al contrari.

Al bell mig del poble, dins una finca envoltada de jardins camí de Sant Pere de Rodes, hi ha les fonts del Carme i de l’Escaire, de les que brolla sense aturador aquesta aigua amb un punt de gas natural que la fan única al país.

Una planta embotelladors no és més que un minuciós ballet d’ampolles de vidre gronxades per la maquinària; un joc fascinant per la vista, però que encara fa venir més set.

carreteressecundaries_reus_mapa
Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 1 de 1


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl