Sobre el bloc

Cada setmana farem una ruta en bicicleta per una carretera secundària... però segur que ens deixarem molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. O millor, teniu fotografies? Envieu-nos-les al correu del programa carreteressecundaries@xtvl.tv. Esperem que gaudiu de les propostes que us fem!

11/02/10

Delta del Llobregat, un parc a tocar de casa

Amb avions o sense, la tenacitat ha demostrat que un parc natural a la porta de casa és possible. I la prova és la multitud d’espècies diferents que l’habiten, algunes de ben curioses.

Quan el Llobregat arriba cansat al delta, un projecte agosarat el fa renéixer i del seu desviament per encabir-hi noves infraestructures en surt l’actual i laberíntic parc. L’Alba Bou, regidora de medi ambient del Prat, hi creu, però.

Un cop desviat el riu dos quilòmetres al sud es van reordenar els espais a protegir del Delta, que van quedar ubicats a la zona de Cal Tet / Ca l’Arana, la platja del Prat, i El Remolar / Filipinnes i els Reguerons a Viladecans.

Com que sempre prefereixo pedalar en bona companyia, li demano a l’Alba si em vol acompanyar per un carril bici que, de tant bo, sembla una autopista, i no ho dic per fer-li la pilota.

Busco l’espai protegit on, segons diu l’Alba, cal passar-hi de puntetes i sense fer soroll.

L’Alba m’ha assegurat que la visita no te pèrdua, i que si segueixo els itineraris dels espais naturals del delta trobaré aguaits i torres mirador per a l’observació de la fauna, la vegetació i el paisatge; però com que m’acabo perdent sempre, prefereixo que sigui la María José Albaladejo, gerent del Consorci per a la Protecció dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, qui m’ho ensenyi.

La llacuna de Cal Tet és un prodigi de biodiversitat a tocar de polígons industrials. Es nodreix de l’aigua de la depuradora gràcies a un enginyós sistema d’inundació, però això, els bernats pescaires que hi habiten tan els fa.

Però els corbs marins que m’envolten indiquen clarament que no hi ha miracle que valgui, i que la natura te una inesgotable capacitat de regeneració per vegades que els humans la modifiquem.

Recupero la bici. El cos de carrabiners va ser fidel a la República, i per tant dissolt per Franco, però els del quarter del delta del Llobregat els últims que van intentar aturar les tropes franquistes, vivien en un entorn privilegiat.

Després del mirador de la Brunyola i del quarter de carrabiners, encara que queda per visitar el semàfor, una insòlita edificació que avui serveix de mirador damunt la pineda de la Ricarda i la llacuna de la Margarola. És un lloc desemparat i solitari.

Recupero el carril bici per anar a la platja del Prat, en altres temps un lloc mític de xiringuitos i festa, que avui està en plena transformació. La pineda de can Camins està protegida, o sigui que s’hi ha acabat les paelles, i dels antics xiringuitos aviat no en quedarà ni rastre. Com a mínim l’aigua està neta.

Fins i tot l’antic club de golf s’està transformant en la nova seu del Centre de Recuperació d’Animals Marins. No és que els golfistes s’hagin fet ecologistes, suposo; són els signes del temps.

En Ferran Alegre i la Sílvia Mayo em passegen pels 18 mil metres del nou centre. Hi haurà una clínica, un edifici d’administració i educació; un espai d’estudis postmortem i diferents piscines pel tractament dels exemplars arribats al centre. Un cop guarits, els animals són tornats al mar.

La història diu que al Prat va existir un tipus de gallina rústica de gran qualitat, que a finals del segle XIX va ser millorada espontàniament pels pagesos i que, amb el temps, ha fixat les característiques que donen lloc a la raça del Prat, els de la pota blava, els únic pollastres cent per cent catalans. Ostres quina gana.

Però tot aquest ecosistema al voltant del Delta del Llobregat no existiria si les aigües brutes de les ciutats continuessin abocant-se al riu. Que es fa, doncs amb tot el que llencem wàter avall? Com ho aprofiten els estanys? El Llobregat encara és brut, o això només era una antiga cançó?

La depuradora del Prat és una autèntica ciutat, de l’alegria, diria jo, perquè convertir aigua bruta en neta és per estar-ne content.


Mostra un mapa més gran

Descarrega't l'arxiu PDF amb la ruta i el mapa

Aquesta és la ruta que hem fet avui amb la bicicleta... però segur que ens hem deixat molts racons per veure. Els coneixeu? Podeu deixar-nos els vostres comentaris al bloc.
Teniu fotografies? Envieu-nos-les a carreteressecundaries@xtvl.tv.

Pàgina 1 de 1


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl